El dia 15 de desembre del 2022 va ser un dia molt important pels cecs de parla catala, s’obria una porta a acabar amb la discriminació que patim durant anys. Els sentiments de la gent que ho va viure des del parlament o des de la seva casa, ve reflectit en cada un d’aquests escrits dels que formem No ho Veiem Clar.
Xavier
El record que tinc és tot un seguit d’emocions contraposades. Per una banda, vaig tindre molta satisfacció d’ajudar aconseguir que el parlament aprovés aquesta resolució; això, per a mi em va portar una gran satisfacció Personal, ja que es va aconseguir que dins del parlament hi haguessin diverses entitats del món de les persones cegues. d’altra banda, recordo en pena, que l’accés a la llotja d’honor, que és a on ens van ubicar a tot el grup promotor d’aquesta resolució parlamentària, fos un lloc totalment inaccessible per les persones amb dificultats, ja sigui com era el nostre cas, o ja fos persones amb mobilitat reduïda. d’altra banda recordo que, diversos diputats i diputades del parlament es van adreçar a nosaltres demanant-nos disculpes, ja que, fins que no es va presentar la resolució al parlament, els diputats no s’havien adonat que les persones cegues catalanoparlants estàvem discriminades en els dispositius digitals. La veritat és que no sé si esperar que, sense cap mena de pressió exterior, els nostres diputats segueixin fent camí per tal que no continuem sent discriminats els cecs dins dels dispositius digitals.
Oriol
Em vaig sentir molt content de que per fi es fes alguna cosa al respecte dels lectors de pantalla i plataformes tecnològiques com els assistents de veu, perquè el català mai havia tingut presència en aquests àmbits.
Josep Maria
El que recordo d’aquell dia és una gran emoció, recordo està pendent del telenotícies esperant que sortissin els companys, després quan van sortir al faristol va ser un moment molt emotiu, mentrestant la meva dona la Sònia anava descrivint les imatges, més tard quan es va aprovar la resolució Per una gran majoria va ser un altre dels moments culminants del acte, El que en queda de tot plegat és una gran satisfacció per la feina ben feta, ara cal esperar que els polítics facin complir les resolucions.
Olga
Va ser molt emocionant perquè el sentiment que vàrem viure entre tots nosaltres va ser de una forta i molt bonica Unió, també em va agradar molt gaudir de la gran empatia que ens van demostrar les persones que allà ens acompanyàvem i especialment em refereixo a les persones que representaven la Plataforma per la Llengua, però el dia que vam estar al parlament, en aquella mena de gàbia que com bé ha dit el Xavier molt complicat per accedir-hi va ser molt molt emotiu I vull dir que en general ho vaig gaudir amb molta emoció, però també he de dir que quan vam baixar de la gàbia, jo almenys esperava un altre tipus de rebuda per part dels polítics els quals es van dedicar només a la persona que ens representava, el cap de la ONCE a Catalunya, la qual va ser convidada per nosaltres i que entenc que en aquells moments no era la més important almenys per nosaltres, però clar pel sentiment que em va arribar en aquells moments va quedar clar que és més important relacionar-se amb persones de les t’entenc com els polítics i el Delegat de la ONCE a Catalunya , i nosaltres vam passar automàtica i rapidíssim a l’anonimat. Però bé, tret d’aquesta experiència que la vaig veure amb bastant de negativitat, la resta va valdre molt i molt la pena.
Joan
Ja en el trajecte, el cap no em parava, estàvem fent alguna cosa pels demés, alguna cosa, una llei i presentar-la davant de tots els diputats, que entenguessin la nostra problemàtica, que estàvem treballant pels demés, aquesta és la veritat, fent quelcom per la gent, una feina apassionant. Un cop entràrem cap allí, ens portaven en safata, ens van portar menjar, ens van dir, no us mogueu d’aquí; no se si esperaven gent cega inútil. això devia ser la seva idea. No ens van deixar fer res, això et fa pensar, que el cec és cec, no inútil; una cosa és que demanis ajuda d’entrada, i te la donin. Però no ens varen deixar fer res, vostè no es mogui, no ha de fer res.
Després la defensa dels cecs que feu en Pep Llop va ser impressionant, la gent callada escoltant. Llop els hi va fer tancar els ulls, van comentar alguns, que hi havia diputats que els hi queien les llàgrimes; molt molt emotiu. Després veure’ns amb els periodistes allí fent fotos a les escales i més tard, vàrem escoltar els vídeos per la televisió.
Mariona
Va ser un dia agredolç per mi, Després de la pèrdua de visió no m’havia atrevit a agafar un transport públic i baixar el cap i casal, doncs em feia bastant te peresa mourem fora de la meva zona de confort, aquell dia vaig arrencar-me i vaig decidir baixar a Barcelona sola en el bus, els companys havien dit que vindrien esperar-me a la parada i em portarien al final de línia,
I així va ser arribar a Barcelona a mig matí entrem al parlament. L’atenció dels funcionaris i treballadors va ser més que impecable en vaig sentir molt ben atesa, quan va arribar l’hora de pujar a l’hemicicle, doncs igual la tensió va ser excel·lent, molt emocionant en els parlaments, sobretot en Pep Llop Molt molt,, molt emotiu.
David
Aquell dia vaig rebre un correu de Plataforma per la Llengua parlant sobre el que havia succeït al parlament, i el meu germà Josep Maria m’explicà de la plataforma que estaven creant, i em vaig sentir molt identificat, ja que aquest tema m’interessa molt, vaig seguir totes les notícies, prèviament jo havia fet una consulta a Plataforma per la Llengua, i curiosament la noia que portava el tema coneixia el meu germà. I poc a poc, des de aquell dia em vaig involucrar a la plataforma No ho Veiem Clar, i fins avui.
Josep
Encara inspiro i sento bategar el meu cor quan, aquell dia, vaig escoltar la notícia. Vaig sentir la veu d’un company que havia estat al parlament de Catalunya. La notícia era que havien aprovat aquella llei tan important per a nosaltres. Ho recordo com si fos ara mentre ho escric. Vaig fer un crit pensant “ANEM ENDAVANT!” i més tard vaig decidir afegir-me a la lluita.