Imatge generada automàticament per DALL-E: Una dona cega votant en una urna

Vot accessible: Fets, dubtes i preguntes

Imatge generada automàticament per DALL-E: Una dona cega votant en una urna
Imatge generada automàticament per DALL-E: Una dona cega votant en una urna

Les persones que per culpa d’una discapacitat visual no puguin exercir el seu vot a la taula de manera convencional, és a dir, no puguin escollir una papereta o col·locar-la dins del sobre corresponent, tenen dues opcions:

  • VOT ASSISTIT: Poden ser assistits per una persona de confiança per exercir el dret de vot.
  • VOT ACCESSIBLE: Consisteix a utilitzar paperetes i sobres de votació normalitzats, acompanyats d’una documentació complementària en sistema Braille que permet la identificació de l’opció de vot amb garanties d’autonomia i, per tant, el secret del sufragi.

El 2007 El Reial decret 1612/2007, de 7 de desembre, regula un procediment de vot accessible. Així doncs, aquest sistema de vot accessible per les persones cegues o amb discapacitat visual greu, és aplicable a les consultes directes a l’electorat, les eleccions al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat i a les eleccions a assemblees legislatives o parlaments de les comunitats autònomes, però no a les eleccions municipals.

Quines persones poden sol·licitar el vot mitjançant aquest sistema?

Les persones amb discapacitat visual que coneguin el sistema Braille i tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% o siguin afiliats a l’ONCE, i vulguin utilitzar-lo.

Cal sol·licitar-ho prèviament perquè el dia de la votació la mesa electoral disposi d’un kit de votació accessible.

L’elector o electora que hagi sol·licitat el vot accessible, el dia de la votació ha d’anar a la Mesa electoral on li correspongui votar, identificar-se i el president o presidenta de la Mesa (o bé un dels vocals) li lliurarà un maletí amb la documentació per poder votar.

Dins del kit, no tan sols es troben els sobres amb les candidatures a escollir, sinó també s’inclou una guia explicativa del procés a seguir.

Però, totes les persones cegues o deficients visuals poden exercir el seu vot en secret i lliurement?

Per a molts cecs el braille ens va obrir una porta a un món que ens va permetre tornar a gaudí de la lectura, però és avui en dia així?

Segons les dades de l’ONCE al voltant del 10% de les persones cegues de l’estat espanyol saben llegir braille. Això vol dir que hi ha un percentatge important de persones cegues que no coneixen aquest sistema de lectura i escriptura, no obstant cal tenir en compte aquestes dades poden variar en funció de diferents factors, com ara l’edat, la ubicació geogràfica i el nivell educatiu, entre altres.

És cert que cada vegada més les persones cegues fan servir tecnologia com els mòbils i els ordinadors per llegir i escriure. Això és degut al fet que la tecnologia ha avançat molt en els últims anys, i hi ha moltes opcions d’accessibilitat que permeten a les persones cegues utilitzar aquests dispositius amb facilitat.

Com els telèfons intel·ligents, i en més mesura, Els iPhones, permeten a les persones cegues tindre un major nivell d’autonomia sense la necessitat de saber el braille. Els telèfons intel·ligents tenen moltes funcions d’accessibilitat, com la lectura de pantalla, la veu en off, la descripció d’imatges… Podríem dir que en la gran part d’aplicacions l’usuari cec és totalment autònom i només una part d’aplicacions, destinades a l’oci, no són accessibles.

Les persones que han perdut la visió a una edat avançada solen tenir més dificultats per aprendre el braille. Això es deu al fet que la capacitat cognitiva i el desenvolupament del tacte poden veure’s afectats per l’edat.

El kit accessible en braille dona opció a tots els cecs a votar amb totes les garanties respectant el secret de sufragi?

‪El vot electrònic ha de ser el sistema d’elecció pel futur, un futur que hauria de començar com més aviat millor, un sistema que inclouria en tots els ciutadans. L’ús de la tecnologia pot ajudar a fer que el vot sigui més accessible per a tothom i també pot millorar la transparència i la seguretat del procés electoral. Tanmateix, és important assegurar-se que el sistema sigui prou segur per evitar possibles amenaces cibernètiques i que tothom tingui accés a ell, independentment de la seva situació socioeconòmica o de discapacitat. El vot electrònic pot ser accessible les persones cegues si es dissenya adequadament. Per exemple, es poden utilitzar tecnologies d’accessibilitat com dissenyar una web i una aplicació amb els nivells òptims d’accessibilitat, perquè qualsevol persona pugui votar amb la màxima seguretat i eficiència. No obstant això, és rellevant tenir en compte que el vot electrònic ha de ser segur i protegit contra possibles atacs informàtics.

El vot electrònic pot ser més econòmic en termes de costos materials i logístics. Segons el diari Ara, les darreres eleccions generals espanyoles, celebrades el 2019, van costar un total d’uns 175 milions d’euros. D’aquests, 130 milions són en concepte d’organització, i aproximadament uns 45 més es destinen a subvencions als partits polítics.

Quan diem organització ens referim a tot allò que cal per anar a votar al col·legi electoral: paperetes, urnes, impressió, reforç a Correus i facilitar el vot per correu, escrutini, logística, cossos de seguretat i un llarg etcètera. Tenint en compte que actualment el cens —actualitzat a març del 2023 i amb dades de l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadística— és de 35 milions de votants a Espanya, el preu és de 3,7 euros per cada elector. L’única manera de reduir dràsticament tots aquests costos seria habilitant el vot electrònic: el cost disminuiria fins als 3 cèntims per votant.

I no només es tracta de reduir el cost, sinó de facilitar les coses. Gent hospitalitzada que s’ha de desplaçar per votar o directament no ho pot fer, gent gran a qui li suposa un suplici arribar-se a un col·legi electoral, Persones cegues o deficients visuals, persones que viuen a l’estranger, gent que ha marxat de viatge per les raons que siguin… Hi ha un cúmul de situacions que fan difícil exercir el vot en cada crida a les urnes.

Quan anem a un restaurant ja mirem la carta des del mòbil a través d’un “Q R”; quan fem un Bizum o confirmem una transferència bancària… Ens hem acostumat a fer-ho tot digitalment, i votar ha de poder ser el mateix.

En un proper article, veurem els països que tenen habilitat el vot electrònic per escollir els seus representants.


Publicada

a

per