Imatge generada per la IA DALL-E per indicar el vot electrònic per internet.

Vot electrònic: Com ho tenim avui en dia a Catalunya?

A Catalunya, el vot electrònic s’utilitza principalment a les eleccions sindicals, en algunes eleccions internes de partits polítics i a l’àmbit de les universitats.

Imatge generada per la IA DALL-E per indicar el vot electrònic per internet.

El vot electrònic, l’opció més accessible per a tothom 🗳️

Amb els avenços tecnològics i la digitalització en tots els àmbits de la vida, el sistema de vot electrònic s’ha convertit en una alternativa moderna i eficient als mètodes tradicionals de votació.

Una de les principals raons per les quals el vot electrònic és més accessible és la comoditat que ofereix. Amb aquest sistema, els ciutadans poden exercir el seu dret a votar des de qualsevol lloc amb connexió a Internet, sense haver de desplaçar-se físicament a un col·legi electoral.

Això és especialment beneficiós per a persones amb mobilitat reduïda, Gent que es troba malalta a l’hospital, discapacitats o amb altres limitacions físiques. A més, el vot electrònic permet una major accessibilitat per a persones amb discapacitats visuals o auditives.

Gràcies a la tecnologia, és possible utilitzar programes de lectura de pantalla o programaris que llegeixen les opcions de tria i que faciliten el dret de vot tant als qui tenen ceguesa com als qui no saben llegir ni escriure. També hi ha altres ajudes per a la navegació en línia, facilitant així la participació de persones amb diversitat funcional en el procés electoral.

Altres avantatges del vot electrònic son seva simplicitat i intuïtivitat. Els sistemes de votació electrònica solen ser fàcils de fer servir i compten amb interfícies amigables, que permeten als ciutadans comprendre i seguir el procés de votació sense dificultats. Això fa que sigui més accessible per a persones amb poca experiència tecnològica o amb dificultats per entendre els procediments més tradicionals.

Més inclusiu

És important destacar que el vot electrònic també pot ser més inclusiu per a grups minoritaris com poden ser: persones que resideixen a l’estranger, persones que viuen en zones rurals o allunyades dels centres de votació. Amb aquest sistema, es redueixen les barreres geogràfiques i es facilita la participació de tothom en el procés electoral, independentment de la seva ubicació geogràfica.

Més còmode

A part de ser el vot electrònic accessible per a tothom, també té molts avantatges respecte al vot tradicional de la papereta. El vot telemàtic permet que les votacions puguin durar més d’un dia, posem cinc dies, l’elector pot votar el dia 1 i si a última hora se’n penedeix de la seva elecció, pot canviar el vot, de tal forma que sempre queda registrada l’última elecció, això impedeix el frau electoral per compra de vots.

Menys cost

Un altre gran avantatge és que el vot electrònic pot ser més econòmic en termes de costos materials i logístics. Segons el diari Ara, les darreres eleccions generals espanyoles, celebrades el 2019, van costar un total d’uns 175 milions d’euros. D’aquests, 130 milions són en concepte d’organització, i aproximadament uns 45 més es destinen a subvencions als partits polítics. Quan diem organització ens referim a tot allò que cal per anar a votar al col·legi electoral: paperetes, urnes, impressió, reforç a Correus i facilitar el vot per correu, escrutini, logística, cossos de seguretat i un llarg etcètera. Tenint en compte que actualment el cens —actualitzat a març del 2023 i amb dades de l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadística— és de 35 milions de votants a Espanya, el preu és de 3,7 euros per cada elector. L’única manera de reduir dràsticament tots aquests costos seria habilitant el vot electrònic: el cost disminuiria fins als 3 cèntims per votant.

Enguany les eleccions generals se celebren el 23 de juliol, això ha comportat que molta gent que tenia previstes les vacances en aquest mes fes la demanda del vot per correu, fins als 2,6 milions aproximadament. A més s’ha hagut d’habilitar l’obertura d’algunes oficines el dissabte a la tarda i el diumenge per poder atendre totes les sol·licituds de vot per correu, això comporta una despesa d’hores extres per part del personal de correu.

Sense cues

Tot això, sense comptar amb les persones que no volen anar a fer cua a les oficines de correus i desistint d’exercir el seu dret a vot, els electors volem que ens facilitin les coses, ja que avui la tecnologia ho permet; i quina millor proposta que el vot electrònic, que ens permetria votar des de qualsevol lloc, i de pas evitant despeses supèrflues.

Beneficis ambientals

També podem destacar els beneficis ambientals, desplaçaments innecessaris i reduint la impressió de tones de paper. A llarg termini, l’opció de vot per internet pot augmentar la participació en sectors de població poc motivats per a desplaçar-se als col·legis, com poden ser la gent més jove que estan més avinguts en l’ús de les noves tecnologies.

Si les persones cegues i deficients visuals, podem fer tantes coses a la xarxa, com és que no podem votar per internet a les eleccions?

El «Kit Accessible en braille» no és una solució universal

En el primer article del vot electrònic Fets, dubtes i preguntes vàrem fer-nos aquesta pregunta «totes les persones cegues o deficients visuals poden exercir el seu vot en secret i lliurement?»

Allí vam destacar que només el 10% dels cecs de l’Estat coneixen el braille.

També vam fer menció del «Kit Accessible en braille» que està disponible per les persones cegues.

A més a més, vam destacar que no ho poden fer servir tots els cecs, deixant moltes persones refiant-se del vot assistit, amb l’angoixa que comporta donar la teva tendència ideològica a una altra persona.

Aquest 23 de juliol també es vota al senat, els que votarem utilitzant el «Kit Accessible en braille», se’ns complica la forma de marcar les creuetes, ja que no és fàcil, inclús per una persona que llegeix en braille, perquè la papereta està dissenyada per ser utilitzada per una persona en visió.

En resum, el «Kit Accessible en braille» no és la solució per totes les persones cegues, pel fet que discrimina a la gran majoria.

Sembla que no és a l’agenda dels actors polítics

Amb l’evolució imparable de la tecnologia, tot apunta que abans de finalitzar aquesta dècada, el vot electrònic s’acabarà oferint com a alternativa al vot presencial, com a mínim per a alguns sectors de la població. Instaurar un sistema de vot per internet és tot un desafiament.

Poder complir totes les garanties democràtiques requereix temps, consens polític i la reforma de les lleis electorals.

Avui en dia les universitats estan en el primer lloc pel que fa a la votació electrònica a Catalunya, els sindicats i altres organitzacions també estan fent l’ús del vot electrònic, com és que a l’estat Espanyol o a la Unió Europea encara no s’ha posat en marxa aquesta opció?

Sembla més una falta de confiança dels electors envers el sistema o desconfiança entre els mateixos partits, el que fa que l’Estat Espanyol encara no hagi ni debatut la possibilitat d’oferir els ciutadans l’ús del vot electrònic per facilitar-nos la feina.

Avui en dia els experts assenyalen que la tecnologia està més que preparada per fer l’ús del vot telemàtic, i que és molt sòlida en quant evitar atacs informàtics.

Cadenes de blocs «blockchain»

Estònia és el país més digital del món i fa servir la tecnologia de les cadenes de blocs aplicada al vot electrònic.

I què és la cadena de blocs? És una tecnologia de registre distribuït que permet emmagatzemar i verificar de forma segura i transparent transaccions o qualsevol mena d’informació.

Bàsicament, és una cadena de blocs en la qual es van registrant i enllaçant totes les transaccions realitzades. Cada bloc conté un conjunt de transaccions i una referència al bloc anterior, formant així una cadena. Això fa que sigui molt difícil modificar o eliminar informació un cop ha estat registrada a la cadena de blocs, ja que qualsevol canvi en un bloc requeriria canviar tots els blocs següents.

A més, la cadena de blocs utilitza algoritmes criptogràfics per assegurar la integritat i l’autenticitat de les dades. Això significa que les transaccions són verificades i validades per una xarxa de nodes distribuïts, en lloc de dependre d’una autoritat central.

Resumint, com que no té un sistema central, un atac informàtic per ser efectiu hauria d’intervenir a més de la meitat dels nodes, al mateix temps, per ser efectiu, en cas contrari la cadena de nodes van replicant-se dels que no han estat atacats, i tornant al seu estat anterior.

El cas d’Estònia és el model a seguir?

Estònia és sens dubte el país més avançat del món quant al nombre de tràmits que permet de fer per internet. El sistema d’identificació digital és molt consolidat en aquest país. Els ciutadans d’Estònia tenen una targeta d’identificació electrònica obligatòria que els permet d’accedir a una plataforma digital estatal amb més de quatre mil serveis en línia.

Per tant, Estònia és el model si es vol aconseguir un sistema d’administració pública plenament digital, no tan sols en relació amb el procés electoral.

En resum:

El vot electrònic és l’opció que dona la solució al col·lectiu de persones cegues i amb baixa visió, permetent-nos la total confidencialitat a l’hora d’exercir el vot. També és més accessible per tothom, ja que ofereix comoditat, accessibilitat per persones amb altres discapacitats, simplicitat i inclusió per a grups minoritaris. Amb les garanties de seguretat adequades, aquest sistema pot ser una eina poderosa per fomentar la participació ciutadana i enfortir la democràcia.


Publicada

a

per