Proposta de resolució sobre la discriminació lingüística que pateixen les persones cegues catalanoparlants amb els dispositius digitals
A les persones cegues se les priva de relacionar-se en català amb els dispositius digitals a causa de l’absència d’aquesta llengua dels principals assistents de veu (com ara Google Assistant, Siri o Alexa), dels lectors de pantalla parlants (com Jaws) i dels sistemes de conversió a la grafia braille més usats. Així doncs, es veuen forçats a relacionar-s’hi en altres llengües com el castellà o l’anglès.
Per consegüent, exposem que:
Les persones cegues no gaudeixen dels mateixos drets lingüístics que la resta de la ciutadania, malgrat que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada per l’Estat espanyol el 30 de març de 2007, ratificada el 23 de desembre de 2007 i publicada al BOE el 21 d’abril de 2008, manifesta, en el seu article 1, que el propòsit de la Convenció és «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, i en condicions d’igualtat, de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent».
L’article 3 de la mateixa Convenció estableix que «els principis de la convenció són: a) El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones; b) La no-discriminació; c) La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat; d) El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes; e) La igualtat d’oportunitats; i, f) L’accessibilitat».
Així mateix, a l’article 21 de l’esmentada Convenció es manifesta que «els estats part han d’adoptar totes les mesures pertinents perquè les persones amb discapacitat puguin exercir el dret a la llibertat d’expressió i opinió, inclosa la llibertat de recaptar, rebre i facilitar informació i idees en igualtat de condicions amb les altres i mitjançant qualsevol forma de comunicació que triïn d’acord amb la definició de l’article 2 d’aquesta convenció, com ara:
b) Acceptar i facilitar la utilització de la llengua de signes, el braille, les maneres, els mitjans i els formats augmentatius i alternatius de comunicació i totes les altres maneres, mitjans i formats de comunicació accessibles que triïn les persones amb discapacitat en les seves relacions oficials.
La Llei 26/2011, d’1 d’agost, ha adaptat a la normativa espanyola a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Addicionalment, el Projecte de Llei General de Telecomunicacions que s’està tramitant al Senat a maig de 2022 expandeix els drets en l’àmbit de les telecomunicacions dels parlants de totes les llengües oficials de l’estat que tinguin una discapacitat: «a la norma esmentada s’establiran els requisits que hauran de complir els operadors de serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic per garantir que els usuaris amb discapacitat: a) puguin tenir un accés a serveis de comunicacions electròniques equivalent al que gaudeixen la majoria dels usuaris finals, inclosa la informació contractual, facturació i atenció al públic, en condicions i formats universalment accessibles i amb l’ús de llengües cooficials […]».
Prèviament, el col·lectiu Cecs.cat, en el document titulat Propostes per a Catalunya en matèria de diversitat funcional visual i atenent la força cohesionadora de la llengua sobre el poble català, ja ha instat que s’impulsi l’accés universal de les persones amb diversitat funcional visual a la cultura i a les activitats de lleure en llengua catalana, amb la potenciació del sistema braille, les noves tecnologies i les fonts d’informació tant sonores com tàctils. Així mateix, insta també a vetllar constantment perquè la llengua catalana sigui present en els materials tiflotècnics.
En el darrer any hem estat testimonis d’algun avenç al respecte. Per exemple, l’empresa nord-americana Apple, aquest estiu de 2022, finalment ha incorporat el català, conjuntament amb altres llengües, en el lector de pantalla VoiceOver, el més utilitzat per aquest col·lectiu. Tanmateix, encara hi ha una presència clarament insuficient del català en la resta de productes i eines digitals que necessiten en la seva vida diària.
Així doncs, constatem la necessitat que el Govern actuï de forma contundent per a assegurar el ple gaudi dels drets lingüístics de les persones cegues catalanoparlants, que en aquests moments es troben doblement discriminades.
Per tots aquests fets, el Parlament de Catalunya insta el Govern a:
Generar un pla interdepartamental que vetlli per garantir els drets lingüístics de les persones cegues catalanoparlants, tot incloent accions com les següents:
- Traslladar a les empreses desenvolupadores de dispositius intel·ligents el greuge que suposa per a les persones cegues catalanoparlants la insuficient presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i braille) i sol·licitar la incorporació del català en el menor temps possible.
- Fomentar els drets lingüístics de les persones cegues mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital, tot incorporant en els plecs de clàusules administratives i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes, el requisit que el català sigui present en assistents de veu, lectors de pantalla parlants i sistemes de conversió a la grafia braille.
- Garantir la promoció i el desplegament de recursos per a projectes que contribueixin a assegurar la presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i braille), com ara el projecte Aina.
- Assegurar que la llengua de configuració per defecte dels dispositius
digitals de l’administració pública catalana sigui el català.